El Centre Cultural Català del Vallespir (CCCV) reedita d’ençà d’octubre de 2005 la revista literària i cultural Vallespir de la qual molts habitants de la vall ja coneixien la primera època de 1927 a 1932.

Es tracta doncs d’una renaixença tres quarts de segle més tard. És evident que amb els anys moltes coses han canviat, però el Vallespir sempre sembla tan formós. Allò que ha canviat és en primer lloc l’ús de la llengua car, paradoxalment, la revista Vallespir pot ser avui lingüísticament molt més catalana que llavors, perquè durant aquella època el francès era una llengua que hom imposava i que s’imposava a tothom. Actualment, podem redactar-la i imprimir-la globalment en català, malgrat o potser perquè la llengua és molt menys parlada que llavors. Aquesta és la paradoxa que mereix, sens dubte, una reflexió profunda. Ens demanen molt sovint que la revista sigui bilingüe, i responem invariablement que es tracta de redonar el prestigi perdut a la llengua més feble, el català i, a més, perquè és actualment la única revista literària catalana a Catalunya Nord. Aquest darrer factor demostra el drama en el qual es debat la llengua. Per contra, la revista Vallespir descobreix un nou públic molt motivat a Catalunya Principat. És el motiu pel qual ara es pot trobar a certes llibreries de Barcelona (Generalitat rambla), Girona (Les Voltes i Ulyssus) i Figueres (Mallart i Masdavall). Ens demanen també que la revista Vallespir sigui semestral en lloc d’anual. Això demostra l’interès per part dels nostres nous lectors. Però, per arribar a aquest objectiu només hi ha una solució : augmentar les vendes i les suscripcions mitjançant la difusió de les llibreries del Vallespir, de Perpinyà i d’arreu, així com també la dels membres de les 30 associacions catalanes del Vallespir adherents al CCCV.

Ceret, le 11 setembre 2006 - Gentil Puig-Moreno - Director de la revista Vallespir