L\u2019autor narra uns records que l\u2019han marcat durant la seva inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia de fill d\u2019exiliat republic\u00e0 a Tolosa de Llenguadoc primer i despr\u00e9s a Par\u00eds. Descobreix la milit\u00e0ncia de jove a la Joventut Socialista Unificada i refor\u00e7a la seva catalanitat als casals catalans de Tolosa i Par\u00eds. Comen\u00e7a els seus estudis universitaris a la Sorbonne de Par\u00eds. Estudis que mai no deixer\u00e0 d\u2019una universitat a l\u2019altra. El 1962 descobreix la seva terra, Catalunya, a l\u2019ocasi\u00f3 d\u2019uns viatges carregats de perills, i trigar\u00e0 6 anys m\u00e9s a instal\u00b7lar-s\u2019hi, el juny de 1968 despr\u00e9s dels Fets de Maig. Abans havia descobert altres pa\u00efsos, com la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica de l\u2019era krutxeviana, i va viure i treballar tres anys a l\u2019 Alg\u00e8ria socialista de Ben Bella. En ocasi\u00f3 de la desaparici\u00f3 del seu pare, N\u00f2nit Puig i Vila, rabassaire i republic\u00e0, fa un elogi vibrant d\u2019un home que el va marcar; una generaci\u00f3 que va patir conflictes mundials i viure uns destins tant inesperats com desesperats. M\u00e9s enll\u00e0 dels valors republicans, l\u2019autor no mostra nost\u00e0lgia, i opta per una reflexi\u00f3 cr\u00edtica i l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica, que el portar\u00e0 a ser marginal dins la maquin\u00e0ria implacable dels partits pol\u00edtics de l\u2019\u00e8poca. En viure i descobrir Catalunya durant la transici\u00f3 democr\u00e0tica, demistifica la idealitzaci\u00f3 que havia cultivat durant un llarg exili; en canvi descobreix un pa\u00eds i una gent que l\u2019entusiama i que el fa ren\u00e0ixer sempre dins d\u2019una esquerra exigent, democr\u00e0tica i humanista.<\/p>\n